Com demanar la ma... (com em va demanar la ma!)

Despres de massa temps sense escriure i de rebre vàries peticions, us diré com em va demanar la ma.
Jo no sospitava res. Qui m'havia de dir que aquell dia l'Amat em faria aquella proposta!! No m'ho imaginava per res del mon. Si, que de broma ho haviem comentat alguna vegada, pero allí es quedava. Aquell dia, que per cert ens perdonareu però no recordem quin dia va ser exactament (uix!fallo garrafal!), rondarà cap alla el 16 de novembre..., pujavem les escales quan de repent em diu: "T'he de dir una cosa!". A veure, quan a una persona li diuen això, no para fins que li diuen el que li han de dir, no? jajaja Doncs això, jo vinga punxant. "I que m'has de dir? Vaaaa!!! Digueu!!"

Ja al nostre piset contiuem igual. Ell tot serio, s'asseia al sofà, s'aixecava, fumava... I jo preguntant-li. Aixi una bona estona, fins que al final, ja tota seria i mig emprenyada el vaig "amenaçar" de que m'ho digues d'una vegada. Jo m'esperava de tot menys allò. No se una mala noticia, ja que ell estava molt nerviós i seriós. I qui s'esperaria una proposta aixi? Fins que al final em va soltar aquella frase:
- Vull que ens casem!
I jo:- Jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja!!! jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja! Quèeeeeeeeeeeeeeeee????????
Jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja!!!!!!!
Si, si. Venga riure i riure!!!!
Jo, que m'esperava lo pitjor!! Em vaig treure un pes de sobre!!! (Ara pensant-ho millor, no se si ara en tinc un altre!! jajaja!)
Em vaig aixecar del sofa, despres d'agafar aire, vaig anar cap a la cuina on ja havia començat a fer el sopar, o almenys aixo feia veure, i li vaig dir:
-Es clar que si!
No m'ho vaig pensar, perque no tenia res a pensar, ho vaig tenir clar des d'un primer moment!